Tant a Molins com arreu, ens trobem en un moment crucial de la nostra història, en una de les crisis més dures dels temps moderns. Una crisi del capital. Però, l’hem d’acceptar? Assumir? O som capaços d’aixecar-nos del sofà i lluitar per un món més just?
La crisi, com a tal, només ho és per al conjunt de les classes populars, perquè només aquestes pateixen la part negativa. Són les dues cares d’una moneda. La primera és la que viuen els que tenen diners, els alts directius de les multinacionals i els banquers, que especulen amb els mercats. Han augmentat beneficis abaratint els acomiadaments, rebent ajudes públiques, suprimint impostos de patrimoni i, en general, plantant les bases per poder augmentar encara més els seus beneficis en els propers anys.
Cartell Comarcal
La segona cara de la crisi afecta als treballadors i treballadores, i és la depressió financera i econòmica a nivell mundial, provocant una pèrdua constant de poder adquisitiu, de llocs de treball i de drets, tant socials com laborals, mentre no es veu com ajuden els milers de milions donats als bancs.
No hem de pagar els plats trencats d’una crisi de la qual en som les víctimes, i no els culpables. Cal que lluitem per una sanitat i educació públiques, gratuïtes i de qualitat, creant alternatives d’organització, caminant cap un sector econòmic públic fort, i nacionalitzant els elements bàsics de l’economia per tal de controlar l’especulació destructiva.
Només és possible socialitzar la riquesa quan s’exerceix un poder polític de control dels recursos i les fonts que els produeixen, tenint en compte que són limitats, i és necessari caminar cap a un sistema que doni resposta a les necessitats de la majoria, en comptes de facilitar els beneficis d’una minoria, per forjar uns Països Catalans més justos, lliures i sense classes. El capitalisme no només és un sistema injust, sinó que tampoc és segur, i no ho serà mai mentre l’afany d’enriquiment individual sigui premiat davant del benestar col•lectiu.
Al Baix Llobregat, a banda de l’aniquilació del territori natural i de l’actual situació econòmica i social, també hi ha lloc per l’esperança. Històricament hem estat, i seguim sent, una terra de moviments socials, de lluita obrera, sindical i d’esquerra transformadora organitzada, hereva del cinturó roig antifranquista.
Hem de ser conscients de la necessitat d’una organització potent, construint i demostrant que una alternativa justa, cooperativa i solidària és possible. Hem d’impulsar un contrapoder popular que serveixi per crear les bases sòlides que ens permetin consolidar un espai que representi els interessos del poble treballador català, i això només podem fer-ho organitzant-nos.
Nosaltres ja ho hem fet, més d’una quinzena de col•lectius de l’Esquerra Independentista del Baix Llobregat ens hem unit, des d’Olesa fins a l’Hospitalet, per iniciar la campanya Ahir Públic, Avui Privat en defensa de l’estat del benestar i contra les privatitzacions neo-liberals que estem sofrint els catalans.
Els drets mai han arribat sense lluita, organitzem la resposta!
AJEIM 